L’art de l’espera ens regala la possibilitat de contemplar el món tal com és quan deixa de saber que l’estem observant. La quietud ens ensenya a despertar els nostres els sentits. Deixem de buscar i començem a percebre. Els nostres ulls s’acostumen al més petit moviment, l’oïda aprèn a distingir el que abans era només silenci, i allò que semblava un paisatge immòbil comença a revelar-nos, a poc a poc, la vida que hi batega.