Em dic Pau Vilanova i vaig néixer a Vilanant, un petit poble de l'Empordà, el 1988. Sempre he sentit una gran curiositat per descobrir el territori que m'ha vist créixer. M'inspira la metamorfosi d'un paisatge que neix al mar, es desplega a través de planes obertes a un cel pentinat per la tramuntana i s'endinsa cap a l'oest en amfiteatres de cingleres envoltats de boscos frondosos —impregnats d'aromes, colors i silenci— fins a culminar en els cims escarpats del Pirineu, entre valls profundes i rius plens de vida.

Des d'aquesta proximitat neix el meu treball, amb la voluntat de posar en valor la vida salvatge del meu entorn a través d'una mirada artística i poètica.

«Ser-hi sense ser-hi» és el cor de la meva filosofia, la base sobre la qual construeixo la meva manera d'entendre la fotografia de fauna salvatge. Una actitud de no-intrusió que es converteix en el punt de partida del que anomeno «l'art de l'espera»: romandre quiet durant hores, acceptar la incertesa, formar part d'aquest espai comú sense deixar més rastre que el de la meva pròpia mirada, evitant interferir en el curs natural dels esdeveniments. Només des de la quietud i el respecte la natura pot continuar dibuixant-se a si mateixa.

Crec que el diàleg amb el paisatge esdevé especialment profund en el llindar entre el dia i la nit. Fascinat per les atmosferes crepusculars, he après a observar el món d'una altra manera, obrint la mirada a una dimensió més suggerent i íntima dels éssers que l'habiten.