Maravellar-se és, potser, la manera més primitiva d’acostar-se a la veritat. La veritat de debò, la que no es pensa, ni s’analitza, ni es pot explicar. La veritat que només es contempla.
L’ART DE L’ESPERA
Romandre estàtic deixant que el temps faci el seu camí sense voler imposar el nostre. És fer-se oblidar, ser discret i adaptar-se a l’essència d’aquell racó. És entendre el significat de “ser-hi sense ser-hi” i així permetre que la natura es dibuixi a si mateixa.
L’espera va molt més enllà d’una simple tècnica; és un camí cap a la comprensió profunda del ritme natural de la vida. És tornar a casa.
RELATS CREPUSCULARS
És aquí on dormen els grans misteris. Entre llums febles i ombres creixents.
Passen, en silenci, com si fossin pensaments que no goses dir en veu alta. Un temps suspès. Un llenç de siluetes que es van perfilant fins a unir-se entre si.
Potser és això el que tant em fascina… aquesta lucidesa del món quan està just a punt d’entregar-se a la foscor. Moren les paraules, neix l’essència.
